Briefing: document en el qual es recull tota la informació prèvia sobre l’empresa i el producte per tal de poder iniciar la campanya en la direcció encertada.
Segmentació: és l’acció de dividir el conjunt del mercat en diferents parts per a triar el públic objectiu de cada anunci. Aquesta divisió es pot fer amb diferents criteris: edat, sexe, interessos, etc.

Postproducció: és l’etapa final del rodatge d’un anunci en la qual es munten les imatges, es retoquen si cal, s’hi afegeixen efectes especials, la banda sonora, etc.

 

Director d’estratègia (Planner): és la persona (o departament) encarregada de dissenyar la planificació d’una campanya publicitària.
Públic objectiu: és el grup de persones que comparteixen unes determinades característiques i que per això seran el públic a qui anirà dirigit un anunci. En anglès s’utilitza el terme target.Eslògan: frase breu que resumeix el missatge d’una campanya publicitària i normalment es col·loca al final dels anuncis televisius.

 

Identificació: estratègia publicitària que consisteix a buscar que l’espectador d’un anunci s’identifiqui amb el seu protagonista, de manera que vulgui consumir el mateix producte. S’acostuma a distingir entre identificació real i identificació ideal.
Posicionament: estratègia que consisteix a determinar en quin espai es col·loca el propi producte respecte dels de la competència en la ment del consumidor.

Publicitat emocional: estratègia que consisteix a anunciar un producte utilitzant emocions lligades al producte en lloc d’arguments racionals.
Publicitat viral: publicitat (de vegades camuflada) que es transmet per internet de manera similar a com es transmet un virus: una cèl·lula infectada en contagia unes quantes que al seu torn en contagien cadascuna unes quantes més i d’aquesta manera amb l’acció de cada actor no es sumen infectats sinó que es multipliquen.

Publicitat enganyosa: publicitat que indueix els espectadors a errors sobre la seva naturalesa, preu, qualitat, etc.

Jocs publicitaris: jocs, generalment gratuïts i a Internet, encarregats per una marca per tal que el seu producte o logo sigui el centre del joc.

​

Els contravalors de la publicitat

Litisme: L'elitisme és un sistema que afavoreix un grup selecte i minoritari de persones que s'anomenen elit. Aquests gaudeixen de més privilegis respecte a la resta de la societat. Un exemple seria tots els publicitaris que enganyen al públic, sapiguent només ells la veritat. 

Egocentrisme:  mitjançant la publicitat es busquen estratagemes que exalcin la figura de l'individu i del jo, fent-nos pensar que consumir o fer servir un determinat bé o servei et convertirà en una persona millor, o més reeixida. Exemple: ​​​​​​​​​​​​​

Permissitat: aquest tipus de màrqueting personalitzat la finalitat del qual és oferir publicitat al consumidor de manera autoritzada. El consumidor dóna el seu consentiment quant a rebre comunicacions comercials per part de l'empresa, cosa que resulta beneficiós per a consumidor i empresa. Exemple:​​​​​​​​​​​​​​

Consumisme: El paper que juga la publicitat en la societat de consum és molt important ja que el seu  paper com a metodologia i el seu impacte psicològic en el caràcter social s'aconsegueix a través d'un condicionament tediós, però ben planificat juntament amb una elaborada propaganda.  Exemple:​​​​​​​​​​​​​

Consumisme desmesurat: Aquest tipus de publicitat pretén crear demanda selectiva al consumidor, vol persuadir i/o convèncer un determinat tipus de consumidor perquè prefereixin la seva marca. Pràcticament tota la publicitat cau en aquesta categoria.  És un extrem dins del consumisme. 

​