Des de petita que el meu somni era el cinema. No tenia molt clar si volia estar davant o darrere la càmera. M’imaginava sent actiu, gravant pel·lícules i sèries per plataformes famoses però també m'encanta el fet de poder ser la directora o creadora d’una d’elles. Al començar-me a interessar en el món del cinema i dels audiovisuals vaig començar a anar a festivals com el RETEENA o a casals on s'endinsaven en el món audiovisual. També vaig presentar-me amb dos amics al concurs del “Gra d’or” amb un curtmetratge amb el qual vam guanyar dos premis. 

 

Però va arribar un punt en el qual no sabia si l'únic que m'interessava era el cinema. El disseny d’interiors va començar a guanyar espai dins les meves idees de sortida professional i cada cop veia més clar que aixó era el que realment m’agradava. Vaig començar a fixar-me en la importància que li donava als edificis, a la decoració, als mobles, en la organització de les cases, en els colors, en moltes coses en relació al disseny d’interiors. A part m’encanta jugar als “Sims 4” i em puc passar hores construint i decorant cases amb diferents estils i idees. 

​

Tot hi així veia que volia fer algo amb el cinema, no el podia abandonar. I vaig pensar, quina és la feina que combina aquestes dues coses que tan m’agraden? ESCENOGRAFIA. Aquesta va ser la resposta després d'estar dies pensant i buscant informació sobre carreres universitàries i sortides al mon laboral. 

​

Escenografia em donava tot el que volia. Dissenyar i decorar espais ja siguin escenaris, platons, aparadors… qualsevol cosa. M’encanta i em fascina la idea de que tots els objectes que veiem per televisió o en un teatre estan pensats especialment per tenir una funció a l’escena. Pensar que algú ha posat per exemple un telèfon vermell en una escena d’una pel·lícula o un boli sobre una taula em fascina. Trobo que mai pensem en que hi ha una persona darrere del decorat la qual ha estat hores dissenyant aquell espai per fer-lo el més apte i adequat possible. 

​

De moment això és el que vull acabar fent, però qui sap, potser acabo canviant completament els meus objectius.